ÍTACA

Hi ha dues cançons molt significatives del Lluís Llach que ens van marcar la nostra vida en els últims anys de la dictadura, per mi van ser L’estaca i Ítaca. Com que moltes companyes volen parlar de L’estaca jo ho faré d’Ítaca.

Segons la mitologia grega, Ulisses va conquerir Troia mitjançant el famós cavall de fusta ple de soldats perquè la ciutat era murallada i no havia un altre forma d’entrar-hi. Després amb tots el seus guerrers cansats però victoriosos de la batalla guanyada volien tornar al seu país el qual era Ítaca. El viatge va ser molt accidentat ple de contratemps, aventures, penúries i mai acabaven d’arribar conten les llegendes que van trigar uns deu anys.

Per això el nostre país per arribar a la independència ha de fer aquest camí cap a Ítaca i pregar que sigui llarg ple d’aventures i de coneixences. Sempre hem de dur al cor la idea d’Ítaca i arribar-hi, és el nostre destí, però no forçar gens la travessia. És preferible que duri molts anys, siguem vells quan fondegem l’illa i rics de tot el que haurem guanyat fent el camí sense esperar d’obtenir més riqueses. Ítaca ja ens ha donat el bell viatge, sense ella no hauríem sortit i si la trobem pobra, no es que Ítaca ens hagi enganyat... Savis com ens hem fet, sabrem el que volen dir les Itaques.

Quin text se’m posa la pell de gallina... i com t’arriba al cor!