LA NOVA CANÇÓ, LA VEU D'UN POBLE
Un moviment que va modernitzar aquest gènere musical al nostre país amb una importància cabdal tant des de l'àmbit artístic com de la defensa de la llengüa catalana.
L'auge de la Nova Cançó va sorgir dels cantautors catalans: "ELS SETZE JUTGES". El seu propósit va ser que la gent sentís com a seves aquelles cançons i que entressin a les seves vides. Aconseguint que la gent a més de cantarles, pogués xiular-les o cantussejar-les.
Unes veus més formades en la consciència política i social que no pas en el cant que sentissin sota el seus peus, la seguretat que dóna trepitjar terra ferma amb una música que contribuia a dignificar i projectar els seus pensaments en forma de cançons.
Els textos s'havien d'escriure en català. La música era el vehicle per explicar una història. Les lletres de les cançons eren l'aspecte prioritari. No es tractava de recitar versos de Papasseit o Carner sinó de convertir-los en cançó.
La improvisació s'havia d'entendre com una assistència determinant perquè la composició puguès transmetre vitalitat i quotidianitat, per molt que es planifiqués la vida sempre podien aparèixer imprevistos.
La música té un gran poder d'evocació que et trasl.lada a una època, un record, una emoció, una vivència... com també ho pot fer una novel.la, un quadre o un perfum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada